La toponimia urbana es una rama de la Onomástica que estudia los nombres de los elementos que forman un núcleo habitado. Los nombres de las calles son, lógicamente, su parte más vistosa, la representación de la villa, lo que le da un carácter más propio. Buñol tiene un rico patrimonio toponímico y hay que cuidarlo, puesto que es un aspecto representativo de la vida colectiva ciudadana. La toponimia urbana local ha conservado nombres que explican su pasado (la Alpujarra, Mallorquines), las costumbres (Carboneros, la Dula), los juegos tradicionales (el Trinquete), las devociones (san Luis, san Pedro, san Venancio), las obras de defensa (el Portal, plaza del Castillo), etc. En definitiva, es una cuestión que no se puede abandonar a la incuria del tiempo, ni tampoco se puede manipular torpemente, puesto que se puede ocasionar una pérdida de la riqueza que contienen nuestros topónimos urbanos.
Com acabem de dir, de vegades, un excés de zel sense el coneixement adequat –fins i tot amb la més bona voluntat– pot causar pertorbacions, malentesos i, en definitiva, un empobriment i pèrdua del valor d’aquests noms. Posem-ne dos exemples.
1- A Bunyol hi havia l’antic carrer de «les Escaletes», un nom que recullen les toponimistes Rosa Botella i Mª Jesús Devís1, així, en valencià, tal com apareix a la documentació original. Més tard, el topònim es va castellanitzar parcialment en «calle de las Escaleretes», on veiem que l’article valencià «les» passa a «las» i el lexema «escala» es canvia pel castellà «escalera», tot i que conservava els morfemes de diminutiu i de plural en valencià «-et» «-es»: «las Escaleretes». I així es recull al taulell ceràmic, de cap al 1900, que encara es pot observar en dit carrer. Evidentment, aquest topònim és una mescla de morfemes i lexemes valencians i castellans que mostra ben clarament la història lingüística de la Foia Bunyol, una zona valencianoparlant que, a causa de la imposició del castellà el 1707, inicià un procés de substitució lingüística que, com veiem a la placa ceràmica, ha esdevingut una parla que ni és ja valencià ni tampoc castellà. Tot i això, darrerament s’ha imposat el «español estándar», cosa que comporta l’abandonament i substitució de les darreres mostres del valencià autòcton. I ho podem constatar, de nou, en la darrera modificació de la nostra placa. Ara, l’antic carrer valencià de «les Escaletes», evolucionat a una barreja en «las Escaleretes», ha fet un pas més cap a l’embolic lingüístic i la nova placa diu «calle de los Escaleretes». Ací veiem que la gramàtica castellana només admet un plural en «-etes» si és masculí, com los caballetes, los poyetes o los boquetes. Calia acabar de castellanitzar-ho, doncs, posant l’article masculí: «los Escaleretes», amb la qual cosa el topònim ha esdevingut ja una forma completament irreconeixible i absurda que s’allunya encara més del valencià original i, alhora, és rebutjada per l’»español estándar». Entre les diverses propostes que es poden fer per pal·liar l’error suggerim l’ús de la forma original valenciana: «carrer de les Escaletes» o, almenys, l’ús de la barreja tradicional: «calle de las Escaleretes» on caldria afegir davall «antic carrer de les Escaletes».
2- L’altra qüestió és sobre el topònim de l’Alpuixarra. Aquest nom, que també trobem a Torís, apareix a Bunyol a partir del 1668, tal com el documenten Rosa Botella i Mª Jesús Devís: «Alpuijarra». Molt probablement el nom provenia del final del s. XVI, arran de la revolta dels moros de la Alpujarra de Granada del 1570. Diversos grups de revoltats, expulsats de la seua terra, arribaren al regne de València, com ara a Benaguasil o Torís. A Bunyol degueren instal·lar-se en la zona situada entre la mesquita i el castell, un espai costerut d’atzucacs i carrerons que els devia recordar la serra (ax-xarra) granadina. Després de l’expulsió dels moriscos del 1609, els nous pobladors bunyolers continuaren usant el topònim que valencianitzaren en «l’Alpuixarra», tal com veiem al s. XVII i principi del XVIII. Heus-ne ací alguns exemples:
– 1704: «en casa de Geroni Balaguer, en la Alpuxarra»2.
– 1704: «una casa situada y posada en dita villa de Buñol, partida de la Alpuxarra».
– 1705: «en lo carrer de Romero, en la Alpujarra».
– 1705: «en lo carrer, puchant al castell, dit de la Alpuxara».
Com es veu en aquests exemples, el topònim no es referia a «un» carrer sinó a tot un barri o partida. El topònim, amb la forma «la Alpujarra», es continuà usant al llarg de tot el s. XVIII com veiem també al poema que es va escriure el 1769 amb motiu de la inauguració del temple parroquial. Els diversos carrers i barris de Bunyol s’encarregaren d’organitzar festes diàries i el dia huité li tocà al nostre barri:
«Carrer Nou, Molí o Cassetes,
o si no el barrio de Abaix,
feu el quint dia la festa
dient la missa Gumbau.
[…]
La Plaça y carrer de Roma
la festa el dia sis fa […]
el dia huit la Alpujarra
ba fer la festa y cantà» (Tormo, 1769)3.
El topònim continua apareixent al llarg dels ss. XIX i XX i fins i tot arriba a Google maps. Malauradament, però, la darrera reforma de toponímia urbana ha decidit eliminar aquest nom històric i substituir-lo per Lope de Vega, un inquisidor i gran escriptor del barroc castellà, tot i que, segurament, es trobaria més còmode en un carrer o avinguda més ampla i moderna. Caldria repensar-ho.
Però no acaben ací les penalitats del nostre topònim, ja que en la nova placa, dedicada al «Fénix de los Ingenios», es fa esment del vell topònim com «las Alpujarras», una forma plural que no documentem mai a Bunyol. I per acabar el drama, s’informa al públic que aquest topònim és del s. XIX, tot obviant, ignorant i oblidant que «l’Alpuixarra / La Alpujarra» ja era un topònim bunyoler quan Lope de Vega anava al parvulari.
1- «Toponímia de Bunyol», dins Xé Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica. Generalitat Valenciana, Universitat de València, 1985, p. 58-73.
2- Exemples extrets dels protocols notarials de 1704 i 1705-1706 de Nicolau Belda, notari de Bunyol.
3- Bertomeu Tormo: Relació de les festes de Bunyol de 1769. Aquest poema va ser editat recentment per l’Ateneo de Buñol.
Joan Bell-lloc
Doctor en Filología
Instituto de Estudios
Comarcales de La Hoya de Buñol-Chiva
